//
esteu llegint...

Economia i treball

Economia sense miracles

Adrià Girbés

Adrià Girbés

Si aquest web m’ho permet faré de tant en tant algunes observacions sobre economia esperant que ajuden a millorar l’economia local, però sense miracles. Dues advertències, per si de cas. La primera, evite opinar  sobre  empreses locals concretes quan això puguera  empitjorar la seua imatge, això significa no dir noms. La segona, les meues opinions són a títol personal, són judicis que faig lliurement, més o menys acadèmics i el més objectivament possible. Comence fent una observació  sobre el comerç local. Hi ha un conegut costum o regla bàsica no escrita de marqueting local (i a molts altres llocs) del que vull parlar. Resulta que  els clients  aspiren generalment a descomptes (el lector sabrà bé on són possibles), i si no n’obtenen, sovint  deixen d’anar-hi. Una altre fet  que em sorprén moltíssim -contrastat amb amics i coneguts- és que hi ha encara algun comerç on el descompte depén de qui t’atenga, el resultat  advers per al comerç sovint és que no hi vages. La norma que s’imposa en les grans empreses són els descomptes que fidelitzen els clients,  ¿per què no es generalitzada en el comerç local?  Sé que la situació del comerç local és molt difícil, però  voldria recordar el títol d’aquest escrit. Una miqueta si que en podem parlar un altre dia.

Una altra cosa de la que vull parlar  és que suposant  que no hi haurà augment d’ocupació en el futur (cosa que diria que és quasi segura), alguna cosa hem de fer. Deixant a banda el repartiment del treball que és un tema no local i del que ja  he parlat en el post sobre Arcadi Oliveras en aquest mateix web, parlem de coses que podem controlar i que almenys podríen alleujar una miqueta la situació. Llence alguna idea concreta amb l’esperança que la pràctica i els debats l’amilloren.. M’agrada opinar d’allò que tinc un cert coneixement pràctic. El fet que arranca la reflexió és que en ma casa, accidentalment ens fem mermelada ecològica de taronja des de fa 5 o 6 anys (prompte en farem de keki) per a consum particular. ¡Compte! No en venc. D’un altra banda, molta gent té capacitats i -sense voler-  molt de temps lliure que pot produir algun bé i intercanviar-lo per béns que fan altres. Una idea particular no pot  generalitzar-se a tots,  però si que estableix analogies que ben imitades generen progrés social. Amb les coses negatives ocorre a la inversa. Per exemple podria suggerir: “intercanvie disseny d’una pàgina web per una reforma domèstica.” Evidentment, sempre apareixen inconvenients, però el progrés humà sempre ha estat així. Poques voltes hi ha idees definitives, sempre estem refinant-les o abandonant-les per altres millors. La innovació, la difusió i el bon debat són la clau. Vos espere.

Adrià Girbés
Economista