//
esteu llegint...

Medi ambient i ecologia

Volen convertir la Ribera en el ‘Fem Valley’ de València

Més Algemesí vol mostrar la seua ferma oposició a la manera despòtica i obscurantista en que el Consorci de Residus Ribera-Valldigna ha portat el tema de la Planta de Valorització de Residus i del nou Abocador que pretén construir al costat de la Planta de Residus Sòlids de Guadassuar. Sorprén especialment la precipitació amb que s’ha volgut tancar el tema, precipitació que dugué a una primera esperpèntica aprovació del projecte invalidada per defecte de forma. Sembla ser com si l’opinió de la comarca i la ciutadania no interessés als responsables polítics del Consorci i especialment al seu president.  L’estudi fet per a determinar el lloc adequat per a ubicar l’abocador parteix de dues úniques alternatives (la partida de la Parra en el terme de Tous i la partida de la Garrofera en el terme de Guadassuar) sense aclarir per què, en el conjunt de l’àmbit territorial dels municipis integrats al Consorci, no existeix llocs alternatius susceptibles de ubicar eixa instal•lació, i sobretot sense qüestionar si no hi ha altres possibles polítiques del fem que no siga la de les macroplantes.

El que caldria haver fet un estudi ampli de totes les ubicacions possibles en base a dos criteris fonamentals: Un primer criteri atenent a les condicions de seguretat i idoneïtat ambiental, que eliminaria els llocs amb possibles riscs d’inundabilitat, contaminació d’aqüífers subterranis, proteccions específiques dels terrenys, proximitat a rius, barrancs, etc.. per instal•lar un abocador. I desprès, una vegada superat el primer “filtre”, aplicar el segon criteri atenent a les molèsties, és a dir, analitzant entre les diverses alternatives d’ubicació aquella o aquelles més adequades per la seua distància als nuclis de població, accessibilitat i altres condicions connexes.

Però tot açò sembla ser que no s’ha fet. I possiblement no s’ha fet per qüestions simplement econòmiques, ja que al president li interessa que es realitze aquest complex al seu terme. Resulta més que sospitós que el president del Consorci siga precisament l’alcalde del municipi que recollirà els beneficis econòmics del projecte. No oblidem que l’Ajuntament de Guadassuar rebrà 3€ per tona de l’abocador i 0,60€ per tona de voluminosos,- mentre que els pobles dels costats rebran les molèsties i problemes. Òbviament aquesta no és la millor manera de fer comarca.

Un tema tan delicat com aquest ha de plantejar-se sempre des de la transparència, la comunicació, la informació i el diàleg, que és, tot just, el que no s’ha fet. En primer lloc caldrà exposar a totes les parts i a la ciutadania les xifres i quantitats del problema del fem a la Ribera. Pensem que la Ribera ha de fer-se càrrec dels seus residus, però no pot convertir-se en un “Fem Valley” de la província. La Planta de Guadassuar cal recordar que va entrar en funcionament en 1989 per a gestionar els residus urbans dels municipis de 8 comarques diferents. A la planta de Guadassuar s’estan treballant més de 600.000 tones anuals, molt per dalt de la seua capacitat. I a més s’està fent mal, ja que el Consorci reconeix que la planta no compleix la normativa actual, donat que només es recupera un 3% dels subproducte i no el 9% que marca la llei. Fins que açò no es complisca i millore la recuperació –es tracta al capdavall d’una planta de recuperació- no té sentit ampliar el projecte. Amb el nou projecte es pretén tancar el cicle i que assumim no sols el tractament i la no-recuperació, sinó també el emmagatzemament d’uns residus –poc aprofitats- que no són nostres.

A judici de Més Algemesí cal encetar una nova dinàmica en el tema del fem. Per una banda cal fer o intensificar les campanyes de conscienciació per a reduir els residus, explicar a la ciutadana que una vegada dipositen la bossa de fem als carrers o als contenidors el problema no ha desaparegut. Igualment considerem que caldrà canviar els models de recollida de fem, ja que el model de recollida selectiva porta a porta és un dels més eficaços i, si tenim present tot el cicle del fem, un dels menys costosos.

Sols després d’haver donat aquest passos previs i sols després que en totes les poblacions de la comarca es prenga consciència, cal actuar sobre el problema i passar a veure els tipus d’abocador que hi cal, el nombre i la ubicació. Més Algemesí considera, però, que allò que interessa a la nostra comarca no és optar pel model dels macroabocadors ni les macroplantes de valoració, donat que els problemes que acaben generant-se són també macros. Pensem que la solució passa per miniplantes, curadament elaborades, amb una limitació de la seua capacitat (entre 50.0000 i 75.000 tones) d’àmbit local o compartida per varies localitats, evitant al màxim el transport dels residus i acostar-nos al principi de que cadascú assumisca la responsabilitat del tractament dels seus residus. I tot això, com hem dit, combinat amb el model de recollida selectiva porta a porta. Una vegada més, uns quants han pensat no en dur endavant un projecte beneficiós per a la majoria ni per a la comarca, sinó en desenvolupar el projecte que més els interessa a ells i als seus amics.

Per totes aquestes raons i moltes altres Més Algemesí ha presentat una moció per a que l’Ajuntament d’Algemesí es pronuncie sobre el tema i demane la paralització immediata del projecte aprovat. A més a més, considerem també que l’actual president del Consorci no està legitimant políticament davant la ciutadania, per la manera en que s’han fet les coses, a continuar presidint el Consorci, raó per la qual demanem que, o renuncie al càrrec, o siga cessat.