//
esteu llegint...

Participació i transparència

9 al·legacions al catàleg de béns protegits basades en les inquietuds dels implicats

La inclusió de més de 300 immobles al Catàleg de Béns i Espais Protegits que ha donat a conéixer l’Ajuntament d’Algemesí ha creat un profund malestar entre gran parts dels veïns implicats. Des de finals del mes d’abril Més Algemesí començà a rebre consultes sobre aquesta qüestió, i per això férem dues coses. En primer lloc demanàrem una ampliació del termini del període d’al·legacions, termini que s’amplià en 15 dies. D’altra, organitzarem el passat dia 21 de maig un acte en el Casino per informar sobre el catàleg i debatre la situació actual. En eixe acte un conegut arquitecte local, un prestigiós advocat i un afectat coneixedor del món de les antiguitats i la restauració ens oferiren el seu punt de vista. A l’acte organitzat per Més Algemesí acudiren quasi un centenar de persones, així com un regidor de l’equip de govern i el propi Alcalde que prengueren la paraula per explicar el que s’havia fet. Basant-se en les principals conclusions a les quals arribaren els experts, i d’acord amb les inquietuds que manifestaren els implicats presents, Més Algemesí ha elaborat 9 al·legacions al catàleg.

Entre elles cal destacar la petició en la que més insistiren tant tècnics com de públic: l’elaboració d’un estudi o memòria econòmica, així com d’una regulació de les ordenances fiscals municipals que concreten els beneficis econòmics i fiscals a que puguen acollir-se els implicats. Sols d’aquesta manera el catàleg no naixerà mort. En l’actualitat la pretensió de l’equip de govern és sols aprovar el catàleg sense concretar cap tipus de contrapartida econòmica, cosa que ens sembla insolidària i políticament contraproduent. No sols l’Ajuntament, sinó també l’Administració que autonòmica que és qui té l’última paraula, han de posar els mitjans econòmics necessaris per fer viable i acceptable el catàleg.

Com a segona al·legació, i recollint el que allí es va proposar, demanem que, d’acord amb el que indica el Reglament Orgànic i Funcional de les corporacions locals en els seus article 130 i 131, es cree un Consell Sectorial sobre el catàleg integrat per polítics, tècnics municipals, arquitectes i juristes externs i representants dels veïns; d’aquesta manera es donaria una nova orientació al catàleg. Pensem que aquest Consell Sectorial devia haver-se constituït abans de publicar el catàleg. Més Algemesí considera que un tema tan important i determinant pel futur d’Algemesí deuria d’haver anat precedit per un treball seriós de divulgació, reflexió i debat, cosa que no s’ha fet. Considerem que no es pot fer política sense consultar i escoltar el poble, i que això és el que ha fet l’Ajuntament. Per això, per l’escassa o nul·la aposta de l’equip de govern per una política participativa, férem nosaltres tal acte.

A més d’aquestes dues al·legacions en presentem altres tècniques demanant que el catàleg reculla també quines obligacions urbanístiques té l’Ajuntament en el nucli històric. Resulta cridaner que els edificis dotacionals públics estiguen exempts de complir les normes que l’Ajuntament imposa als particular, o que tampoc es concreten normes estilístiques sobre el mobiliari públic urbà quan sí que hi ha normes equivalents per als particulars. També instem a resoldre les contradiccions entre el catàleg, que protegeix gran part d’immobles d’una zona que al mateix temps el PGOU  considera un PRI –Pla de Reforma Interior-,  o que es cree una “oficina tècnica d’assessorament” especialitzada en els immobles catalogats.

Con a colofó d’aquesta forma de fer política participativa apegada a les inquietuds i demandes de la ciutadania hem elaborat, a petició de molts ciutadans, un model d’al·legació que hem fet arribar a cadascun dels 300 immobles catalogats per tal de presentar-lo si consideren oportú. És un model d’instància que sols ha d’omplir el ciutadà amb les seues dades i assenyalar amb una creu l’al·legació o al·legacions que consideren oportunes.

Més Algemesí vol destacar la importància que té fer una política basada en els  interessos dels ciutadans, una política que, en aquesta ocasió, ha estat molt ben acollida i valorada per la ciutadania. Lamentem profundament que l’Ajuntament, per contra, no haja pres unes iniciatives semblants i haja gestionat tot aquest tema prou d’esquenes a la ciutadania, ja que ha semblat que tenia interés de passar de puntetes sobre un assumpte tant important. Considerem que les formes de fer política així com la política de comunicació i d’implicació de la ciutadania en els assumptes que els afecten directament deu donar un gir de 180 graus.