//
esteu llegint...

Economia i treball

UN INFORME JURÍDIC RECONEIX QUE SÍ ES CONTRACTÀ AL CÒNJUGE DE LA REGIDORA

 

UN TITULAR DE DRET ADMINISTRATIU DESMUNTA PUNT PER PUNT LES RAONS DE LA FISCAL PER ARXIVAR LES INVESTIGACIONS PENALS

Tal i com informàrem en nota de premsa l’ajuntament procedí el passat 19 de febrer a revocar el pagament de la factura de 28.100 al bufet d’advocats on participa el cònjuge d’una regidora del PP, per haver detectat una errada material en aquesta. Com és preceptiu se li dona tràmit d’audiència per tal que al·legara el que estimara convenient, cosa que feu. Per tal de contestar a les al·legacions del representant del bufet, l’ajuntament contractà els serveis de l’especialista en Dret Administratiu i titular de la Universitat de València, Ricardo de Vicente.

Com era d’esperar, aquest especialista ha emés un informe que deixa més que clar que sí que existeix una relació contractual entre el bufet i l’ajuntament, i que és per tant l’ajuntament qui contracta a l’advocat, i no el tècnic. En l’informe d’11 pàgines que ha pogut consultar MÉS ALGEMESÍ, Ricardo de Vicente respon a l’advocat que presenta les al·legacions que “no puede considerarse que la relación con el Ayuntamiento sea inexistente desde el momento en que LLácer & Llácer Abogados quien presenta la factura al propio Ayuntamiento y no el técnico funcionarial. Si dicho bufete presenta la factura es porque lo considera deudor suyo...”

Cal tenir present que aquest informe compta amb el vist i plau del Sr Secretari de l’ajuntament, i que per tant aquesta és la postura oficial de la Corporació, la qual contradiu el que ha manifestat en múltiples ocasions el Sr Alcalde. Des del primer moment aquest ha mentit a l’opinió pública dient en premsa que “el ayuntamiento no ha contratado” (Levante-EMV 25-01-14) o que “s’ha comprovat, que l’ajuntament en cap moment va contractar el dit advocat, sinó que va ser el tècnic” (riberaexpress.es). Res més lluny de la realitat. Finalment la pròpia corporació admet, fent seu aquest informe, que existeix tal relació contractual i que aquesta ha estat assumida per les dues parts –bufet i ajuntament- en presentar-se la factura i ser abonada. Com diu l’informe “lo cierto es que dicha aceptació final de factura y pago revelan la voluntad asumida por ambas partes –quien presenta la factura y quien la abona- de asumir el trabajo del abogado y de abonarlo-.” De totes formes no feia falta cap informe per arribar a aquesta conclusió, ja que el propi Sr Alcalde en una consulta de data 6 de febrer a l’I·lustre Col·legi d’Advocats d’Alzira sobre aquest tema afirmava que “Este Ayuntamiento ha contratado los Servicios de un abogado del Ilustre Colegio de Abogados de Alzira…”, la qual cosa demostrava ja el caràcter contractual de la relació.

Amb aquest informe que ha fet seu el Secretari i per tant és la postura oficial de la Corporació, l’informe negatiu de la Interventora queda validat i fóra de tot dubte, i al mateix temps, un titular de Dret Administratiu, contradiu punt per punt, tot allò en que es basa la fiscal per decretar l’arxiu de les investigacions. Els dos motius d’irregularitat que va veure MÉS ALGEMESÍ en l’abonament de la factura, la incompatibilitat per la relació conjugal i la irregularitat en la contractació directa per excedir de 18.000€, continuen vigents. A això cal sumar la tercera irregularitat detectada, l’error aritmètic en la factura que ara s’està dirimint. L’informe tècnic de Ricardo de Vicente, que únicament es pronuncia sobre com solventar aquesta irregularitat, deixa ben clar que no es pot dir en la factura que els càlculs s’hi realitzen d’acord amb els criteris del Col·legi d’Advocats i després no fer-ho, que “lo que no es congruente es invocar la utilización de dichas normas de honorarios y no seguir la secuencia lógica que marcan los preceptos correspondientes”. Aquest “error” que ha comés l’advocat suposa que ha cobrat aproximadament uns 17.000 o 18.000€ de més –segons els càlculs de MÉS ALGEMESÍ-, quantitat que ara deu retornar a l’ajuntament.

MÉS ALGEMESÍ mostra la seua satisfacció pel fet que almenys en part es retorne la quantitat cobrada de més, i sobretot perquè un especialista en Dret Administratiu, i subsidiàriament el Secretari Municipal, ens done la raó en allò essencial: que sí que existeix una relació contractual. Igualment ens mostrem satisfets pel fet d’haver demostrat una vegada més que el Sr Alcalde ha mentit sobre aquest tema descaradament i ha intentat, en tot moment, abonar una factura que perjudicava clarament les arques municipals.

No és, però, la darrera novetat que sobre aquesta qüestió tenim, i pròximament informarem de més irregularitat o motius de dubtes que hem conegut i esperem que la fiscalia, a més d’investigar la suposada filtració, òbriga novament les investigacions per dirimir responsabilitats.