//
esteu llegint...

Medi ambient i ecologia

Proposem una jardineria municipal basada en espècies autòctones i la substitució de l’ombú

L’arbre que ocuparà el lloc de l’antic ombú seria escollit, entre d’altres candidats, per votació popular. La proposta de votar forma part d’una moció que aposta, com a criteri general, per la flora autòctona

En el dia de hui M+S ALGEMESÍ ha presentat una moció innovadora als ajuntaments valencians per tal que la política mediambiental municipal en qüestions ornamentals giravolte sobre la plantació d’espècies autòctones mediterrànies, i en la mesura que siga possible autòctones de la Península Ibèrica. Per a elaborar-la ens hem consultat a botànics de gran renom.

Arreu del país es practica amb normalitat una jardineria on està a l’ordre del dia l’ús d’espècies exòtiques i que en bastants casos no estan adaptades al clima on han sigut col·locades – tot i que això sí, en alguns casos molt boniques i cridaneres– la qual cosa dista molt d’aproximar-se al tant utilitzat terme de sostenibilitat, arribant inclús en els casos més extrems a ocasionar greus problemes ecològics (espècies invasores, introducció de plagues, etc.)

En la moció proposem que aquesta siga la política de plantació de l’ajuntament ja que el clima mediterrani és extraordinàriament ric en espècies vegetals adaptades perfectament al clima del nostre municipi (el mediterani és el nostre clima!) i per molt senzill i obvi que puga semblar, està molt poc extés el seu ús. A més, entre l’ampli ventall d’espècies s’hi pot trobar un nombre més que suficient de plantes que estèticament res tenen a envejar-li a les actuals espècies al·lòctones utilitzades en jardineria. I en alguns casos fins i tot ixen guanyant ‘per golejada’ aquestes primeres, aconseguint explosions de colors durant la primavera. I per suposat, molt més resistents ja que es troben en sa casa.

Els avantatges d’aquesta política mediambiental són múltiples, ja que resulten de més baix manteniment, s’evita el reposament continu d’exemplars ornamentals, estalvi d’aigua, en definitiva un estalvi econòmic acompanyat d’integració amb el medi natural autòcton, d’apropament de la natura autòctona dels espais naturals que ens envolten a la ciutat per al gaudi dels ciutadans, l’eliminació de la problemàtica de les espècies invasores així com de la introducció de noves plagues exòtiques, etc.

La moció també proposa un altra mesura novedosa, donat que de cara a la substitució d’exemplars substitució d’exemplars del Catàleg d’Arbres d’Interès Local retirats per mort o per qualsevol motiu es faça, especialment en aquells parcs o jardins de gran concurrència, per per votació popular entre les propostes presentades pels tècnics municipals al Consell de Medi Ambient que serà sempre en última instància qui vetllarà pel desenvolupament correcte del procés consultiu. La nostra proposta contempla que sols en aquest cas es puga permetre la plantació d’arbres al·lòctons per la seua bellesa o espectacularitat.

La intenció de M+S ALGEMESÍ és que aquesta votació es faça ja de cara a escollir l’arbre que ha de substituir a l’ombú tallat recentment. Al Parc Salvador Castell hi havia dos ombús que per malaltia s’han tallat. El darrer d’ell a principis d’agost. Eren dos arbres catalogats i fortament apreciats pels ciutadans. Entenem que eixe lloc ha de passar a ser ocupat per un o dos arbres també de caire singular i que eixa elecció qui millor la pot fer és la ciutadania que és qui va a gaudir-los. De manera telemàtica o a través d’un simple mecanisme de votació en instal·lacions municipals se li podria presentar a la població unes quantes propostes d’arbres per tal que les votaren.

Es tractaria de difondre la fitxa de cada arbre proposat i permetre que la gent escollís. Nosaltres proposem tres. El roure valencià, la carrasca i com a espècie al·lòctona un Ginkgo biloba, en concret plançons d’arbres supervivents del bombardeig d’Hiroshima: La dels ginkgos és una iniciativa que s’està prenent en diverses ciutats com a mostra del compromís de la localitat amb una cultura de la pau i que nosaltres voldríem portar a Algemesí.