//
esteu llegint...

Economia i treball

Proposem un reglament modern i eficaç per a gestionar els pressupostos participatius

Els ciutadans de 16 anys o més decidirien, almenys, el 15% de les inversions amb fons propis. Plantegem que en 3 anys cal tenir una edició per a xiquets i joves de 6 a 15 anys.

La legislatura anterior M+S ALGEMESÍ proposà  a través d’una moció celebrar uns pressupostos participatius, és a dir, permetre que la ciutadania decidisca a què vol destinar una part de les inversions. però la majoria absoluta del PP impedí que la nostra proposta progressara. L’any passat l’equip de govern posà en marxa una mena de pressupostos participatius, tot i que no ho acabaren de ser. ja que no votà directament la ciutadania. I ho feu sense consultar a la resta de forces polítiques ni el sentit de la proposta ni els mecanismes a seguir. No obstant això, no tenim cap dubte que compartim amb l’equip de govern la inquietud per dur endavant els pressupostos participatius.

I no dubtem d’eixa intenció perquè la setmana passada informà a la premsa que havia elaborat una Guia sobre aquesta qüestió. Però M+S ALGEMESÍ, després d’haver estudiat el tema durant dos mesos, considera que el que cal tenir no és una Guia, sinó un reglament normatiu que estiga aprovat pel plenari i publicat al BOP.

Donat que el temps se’ns tira damunt, i en vista que l’equip de govern no ha posat damunt de la taula cap reglament nosaltres hem presentat una proposta de reglament que es debatrà en la comissió de la setmana vinent i en el plenari d’aquest mes. Pensem que d’aprovar-se aquest reglament Algemesí seria el primer poble en la Ribera que els regularia oficialment. I es faria a través d’un reglament modern i innovador. Volem donar-vos a conèixer les principals característiques d’un reglament que aborda les qüestions de  manera detallada i a consciència, ja que consta de 15 articles i dues disposicions.

Els ciutadans decidirien el destí, almenys, del 15% de les inversions (capítol 6) pagades amb fons propis. I ho farien a través de votació directa, clar. Cada ciutadà podria fer arribar dues propostes, cadascuna de les quals no podria ser superior al 25% dels diners totals a invertir als pressupostos participatius. Les associacions poden fer arribar una proposta el límit de la qual seria també el 25%. Si s’associen dues per fer una proposta el límit seria del 50% i si són tres o més la proposta pot arribar al 75% dels diners del pressupost participatiu. Volem fomentar sinergies. Les propostes han de ser d’inversions –no serveis- i sobre temes de competència municipal. Per a fer la proposta es podrà demanar  assessorament tècnic a través dels mecanismes oportuns.

Una vegada seleccionades les propostes que complisquen els criteris es procediria a explicar-les i a difondre-les.. Per a difondre el mecanisme i explicar el procés es faria una reunió amb les associacions i almenys quatre descentralitzades amb la ciutadania. Per a donar a conèixer els projectes es farien al menys dues i sobretot es difondria a través d’internet i mitjans de comunicació.  La votació seria com a mínim presencial i quan es donen les condicions tècniques oportunes, també telemàtiques. Els ciutadans votarien tres propostes amb 3, 2 i 1 punt i les més votades serien les que es farien fins exhaurir la partida. Com a novetat M+S ALGEMESÍ proposa que la validesa de cada procés participatiu siga de dos anys, de manera que els primers projectes es farien a l’any següent de votar-los i els següents als dos anys. Un procés participatiu costa diners i sobre tot uns esforços que cal aprofitar. Fer-los cada any –aspecte que també permet el reglament- podria cansar a la gent i aconseguir el contrari del que volem. La gent decidiria igualment el destí d’una part dels pressupost de cada any però la decisió es prendria una vegada per a dos anys.

El procés seria promogut per la Comissió impulsora, composada per polítics i tècnics municipals, però seria explicat i gestionat per una Mesa de participació, presidida per la Síndica d’Atenció al Ciutadà i composada per quatre membre més pertanyents a les associacions. Serien ells, i no els polítics, els que serien la cara visible dels pressupostos participatius. D’aquesta manera s’evitaria qualsevol tipus de suspicàcia i seria un procés realment en mà de la ciutadania.

Possiblement l’element més novedós del Reglament és que preveu que en el termini de tres anys s’elabore altre reglament per a que els xiquets i xiquetes de primària i els de l’ESO participen, a través dels centres educatius, en un projecte semblant. Ells decidirien el destí almenys de 10.000€ dedicats a aquells assumptes que consideren prioritaris, tot i que en aquest cas podrien no destinar-se a inversions sinó a serveis i activitat. Si volem que els ciutadans del futur participen en la gestió del seu poble els hem d’acostumar des de ben xicotets