Recordem que el plec de condicions aprovat per l’Ajuntament ens “condemna” a pagar a una empresa concessionària una quantitat anual d’uns 240.000 euros independentment de l’ús que els algemesinencs facen del servei. Recordem també que, des de que tenim aquesta terrible crisi, les places disponibles de l’ORA al voltant de la plaça del Mercat no són sempre utilitzades en la seua totalitat, pel que “suposar” per part de l’equip de govern que recuperarem la quantitat que abonarem anualment a la empresa resulta una “temeritat”. Tal suposició no deixa de ser això, donat que no hem vist cap document o estudi seriós al respecte. No sabem si aquest equip de govern a tingut present que al capdavall qui utilitze els serveis del pàrquing no estarà utilitzant l’ORA. Caldria doncs veure quin tant per cent d’usuaris li llevarà el pàrquing a l’ORA.

En el darrer plenari d’aquesta setmana l’equip de govern ha insistit en que allò que es va a pagar són els preus de cost del servei -de gestió i de manteniment-, però el ben cert és que l’Ajuntament no ha mostrat a l’oposició ni cap estudi dels costos, ni cap estudi de viabilitat que faça una previsió de quin serà l’ús. Suposem que s’haurà fet un estudi de l’evolució de la recaptació de l’ORA dels darrers anys i que es tindrà un estudi seriós del costos de manteniment. Hem sol·licitat que se’ns faciliten aquest estudis, donat que, de no existir seria una greu irresponsabilitat de l’equip de govern haver aprovat el que han aprovat.

La solució que se’ns proposava generava una incertesa jurídica que és l’únic que no li cal a aquest polèmic pàrquing. Del que es tractava era de tancar tota possibilitat a aquesta polèmica. D’aquesta manera, tot i estar en desacord profund amb el contingut del plec, Més Algemesí dona per tancat aquest lamentable episodi de la vida democràtica d’Algemesí que ha consistit en intentar impedir el debat d’un plec de condicions.

Felicitem a l’equip de govern per aquesta prudent rectificació, tot i que no hagués estat de més un reconeixement de l’error comés en el seu moment. Siga com siga l’important és que al final ha triomfat la transparència i la legalitat.

El ben cert és que per tal de corregir aquesta greu irregularitat –que al nostre entendre converteix l’aprovació en un acte nul- el Sr Alcalde ha convocat per a demà dimecres un plenari extraordinari a les 9 de la nit per a tractar dos punts: la resolució dels recursos presentats i la “rectificació” del plec de condicions. L’Ajuntament, aprofitant que s’ha detectat un error relatiu al barem, tornarà a debatre el plec per tal de esmenar l’error formal de no haver deixat debatre el plec.

La tàctica que pensa utilitzar l’equip de govern per solucionar l’embolic absurd en que ell mateix s’ha posat és modificar dues clàusules del plec de condicions. Amb l’excusa de la modificació d’aquestes dues clàusules l’Ajuntament sembla voler anul·lar l’actual concurs publicat ja al BOPV, debatre demà, no sols aquest punt, sinó tot el plec i tornar a publicar el concurs al BOPV. Més Algemesí considera que l’estratègia seguida per a rectificar el monumental error no és la més idònia. Per tal de no reconéixer públicament un error s’emmascara una nova aprovació del plec de condicions sota la figura d’una rectificació. Demanem que l’actual equip de govern reconega obertament que l’altre dia s’equivocà i rectifique explícitament i clarament l’error. Més Algemesí no demana un equip de govern que no s’equivoque, sinó un equip de govern que, quan s’equivoque, rectifique i admeta l’error.

Siga com siga el ben cert és que demà en l’Ajuntament d’Algemesí es debatrà un plec de condicions que en el plenari passat, de manera autoritària i en contra de les lleis, el Sr Alcalde impedí que es debatera. Tot i que no ho admeta, l’equip de govern, de no haver existit el recurs de Més Algemesí, no hagués tornat a passar possiblement aquest punt en la seua integritat per plenari. Es tracta doncs d’una clara derrota política de l’actual equip de govern que, buscant el “principi de seguretat jurídica” que ell mateix se saltà, estimarà, tot i que siga parcialment , el nostre recurs. Siga com siga l’equip de govern i ha de tornar a passar per tercera vegada el plec de condicions pel plenari, i ho ha de fer per la precipitació amb que s’elaborà i per intentar acallar les veus crítiques de manera irregular. Aquesta derrota posa en qüestió l’aptitud de l’actual equip de govern per tal  de solventar definitivament el tema del pàrquing que comença a semblar maleït. Siga com siga, es tracta d’una important victòria política, no de Més Algemesí,  sinó de la transparència democràtica que ha brillar en qualsevol ajuntament i que l’altre dia no es respectà.

L’alcalde, per Decret de hui, ha Resolt:

“Resolució 946/2012, de 14 de maig, de l’Alcaldia de l’Ajuntament d’Algemesí.

Convocatòria del Ple de l’Ajuntament en sessió extraordinària de caràcter urgent.

En virtut de les facultats que em confereixen els articles 79 i 80 del Reglament d’organització, funcionament i règim jurídic de les corporacions locals, aprovat per Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, en relació amb el que estableixen els articles 46 i següents de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, article 113 de la Llei 8/2010, de 23 de juny de la Generalitat de Règim Local, i els articles 46 i següents del Reial Decret Legislatiu 781/1986, de 18 d’abril, de règim local,

RESOLC:
Convocar el Ple de l’Ajuntament per a realitzar la sessió extraordinària i amb caràcter urgent, amb la finalitat d’agilitzar la contractació de l’ORA i la segona planta del mercat, al haver-se produït un error en el plec de condicions.

DADES DE LA SESSIÓ
DIA: 16 de maig (dimecres)
HORA: 21.00 hores
LLOC: Sala de Plens de la Casa Consistorial

ORDRE DEL DIA
1. Ratificació de la convocatòria extraordinària i urgent.
2. Resolució dels recursos de reposició presentats pels grups EUPV i MÉS ALGEMESÍ, contra l’aprovació de l’acord del plec de condicions de l’ORA i el Mercat.
3. Proposta de rectificació de la clàusula desena A i vint-i-setena B), annex del plec de prescripcions tècniques de l’expedient de contractació de gestió del servei públic de l’estacionament limitat i controlat de vehicles en la via pública sota control horari i de l’aparcament soterrani de la Plaça del Mercat (Segona Planta) a la ciutat d’Algemesí i el contracte de serveis de manteniment de la primera planta soterrània de l’aparcament de la Plaça del Mercat, mitjançant la modalitat de gestió interessada.

El Secretari General,

Algemesí, 14 de maig de 2012

Novament tenim la desgràcia de ser, entre les grans poblacions de la Ribera, que pitjor estem afrontant la crisi. Aquesta quantitat està molt per damunt de l’evolució de l’atur a ciutats riberenques semblants. En Carcaixent l’atur durant 2012 s’ha incrementat la meitat, un 9’87% (230 aturats), en Alzira un 7’47 (365 aturats) i en Sueca un 6’93% (214 aturats). Alguna cosa s’està fent mal en Algemesí quan durant 2012, en relació a aquestes ciutats, hem duplicat o triplicat el número de gent que ha acabat en l’atur. Caldrà doncs revisar els que està passant per poder actuar. L’Ajuntament no para de fer autopropaganda sobre les seues mesures en contra de la crisi, la majoria d’elles cosmètiques, però les xifres indiquen que no s’estan prenent les mesures adequades. Tot i que l’Ajuntament no és el responsable únic ni principal de la situació, no deixa de ser una administració implicada més.

Mai tants algemesinencs havien estat en l’atur. Tal i com podeu comprovar en el següent enllaç a la informació que conté la nostra pàgina, els 3390 aturats quintupliquen de sobra els aturats que Algemesí tenia en els anys 2003 (708) i 2004 (698). Algemesí no pot suportar aquesta sangria. Si ens atenem a l’informe “Datos Económicos y Sociales de las Unidades Territoriales de España” de CajaEspaña-Caja Duero -publicat en febrer- el percentatge d’atur d’Algemesí a data 31 de març de 2011 era prou superior a la mitjana estatal i provincial. Front al 13’5 d’aturats (en relació a la població activa) nacional, i el 14,6 provincial Algemesí registrava un 16’1% de població activa aturada. 2’6% més que l’Estat i 1’5% més que la resta de la província. Segons la base de dades de l’“Anuario Económico de España” publicat per La Caixa hem passat de registrar un 6 o 7% d’atur en el període 2000-2008, i estar situats al voltant de la mitjana provincial (el mínim registrat és un 5’6% en 2003), al 14’7 de 2010 o el 16’1 del 2011, percentatges que es troben per damunt de la mitjana de la província.

Podem dir que  l’economia d’Algemesí va, des de l’any 2008, molt pitjor que la resta d’economies locals de la província, però va especialment pitjor des de que governa el Sr Rajoy a Madrid. Més Algemesí vol mostrar la seua preocupació per aquestes nefastes dades de l’atur a Algemesí, dades  que demostren que les mesures preses a nivell estatal pel Govern del Sr Rajoy -juntament amb l’efecte de les gelades- estan enfonsant l’economia local.

La  nostra oposició a la reforma laboral és una oposició feta des de les dades i els resultats. Se’ns intentà enganyar dient que el nou govern no anava a retallar serveis, no anava a pujar impostos i anava a fer una reforma amb l’objectiu de crear llocs de treball. El ben cert és que ens hem trobat amb una reforma per abaratir l’acomiadament, una pujada temerària d’impostos i unes retallades ferotges que en Algemesí han aconseguit enviar en 2012 a 573 conciutadans a l’atur. Les polítiques del Sr Rajoy estan castigant especialment el poble d’Algemesí. És per això que des de Més Algemesí reclamen un canvi urgent de els polítiques econòmiques i liberals que ha posat en pràctica el Govern de l’Estat i que són aplaudides i recolzades per l’equip de govern municipal, el qual, no oposant-se a aquestes mesures, tolera i consent aquesta sangria constant en Algemesí.

Es per això que presentàrem a les dues formacions una sèrie de necessitats que observàvem que tenia el nostre poble i la nostra comarca. Açò ha acabat concretant-se en una sèrie d’esmenes que a hores d’ara han de votar-se al Congrés. Compromís ha presentat 7 esmenes sobre Algemesí, és a dir, un 10% de les esmenes que ha presentat (72) són referides al nostre poble. Esquerra Republicana n’ha presentat 8 concretes sobre Algemesí –les mateixes i un altra nova-, més altres 3 destinades a ajudes i exempcions als llauradors de la Ribera. Algemesí té doncs una doble oportunitat de veure’s afavorida en aquests pressupostos, donat que les esmenes sobre el nostre poble es votaran quasi totes dues vegades en estar duplicades. En total són 11 les propostes d’esmenes proposades per Més Algemesí i són 11 les propostes concretes que el Congrés dels Diputats debatran. Més Algemesí ha estat l’únic grup municipal en portar les necessitats d’Algemesí al Congrés dels Diputats, tot i ser el grup que no té un representació directa en el Congrés. Ha estat la nostra voluntat de treballar per Algemesí la que ens ha fet menjar-nos el que fera falta pel nostre poble. En les 15 esmenes sobre Algemesí hem reclamant:

• la construcció de la rodona del camí de la creueta (esmenes 47 i 228)
• la construcció d’una nova escola infantil de primer cicle (esmenes 24 i 227)
• l’acabament de la circumvalació d’Algemesí pel sud-est i la construcció d’un nou pont sobre el magre (esmenes 46 i 233)
• la construcció d’una residència per a la tercera edat (esmena 214)
• la creació d’un Centre d’Estudis Superiors sobre la Festa de la Mare de Déu (esmenes 26 i 249)
• un estudi tècnic sobre el soterrament de les vies (esmenes 48 i 230)
• el trasllat del peatge d’entrada/eixida de l’AP-7 d’Algemesí 5 km al sud (esmenes 49 i 229)
• l’acabament de les obres per reg a degoteig en els sectors iniciats però incomplets (esmenes 68 i 234)

A aquestes esmenes cal afegir-hi les tres que hem presentat sobre les ajudes alsagricultors de La Ribera (225, 235 i 236), presentades per Esquerra Republicana a petició nostra, i que sol·liciten ajuda per a les gelades, una línia de crèdit per a la replantació de cultius i un altra per a combatre les plagues hortofrutícoles.

Més Algemesí ha fet la seua feina i agraeix a les formacions polítiques proposants que hagen recollit les nostres necessitats i les hagen presentat. Gràcies a elles Algemesí és possiblement un dels pobles valencians més presents als pressupostos. A títol d’exemple cal informar que sols Sueca té un nombre semblant d’esmenes (11), i Gandia en té 3. Alzira Carcaixent o Xàtiva no en tenen cap . Ara doncs és el moment que els regidors i regidores de totes les forces polítiques presents a l’Ajuntament contacten amb els seus grups parlamentaris respectius per tal de defensar els interessos d’Algemesí. D’aprovar-se, tal i com esperem, moltes d’aquestes esmenes, l’èxit seria no d’un grup polític sinó de tots.

Fem una crida especial al Patit Popular que és qui té la majoria al Parlament, i una crida a l’agrupació municipal d’Algemesí per tal que faça pressió per a que tinguen present almenys alguna necessitat del nostre poble. Els ciutadans d’Algemesí no entendrien que aquells a qui han votat majoritàriament en les eleccions estatals després s’oblidaren d’ells votant en contra de totes aquestes necessitats locals. De no aprovar-se cap esmena significaria que el Partit Popular, a qui Algemesí ha atorgat la confiança, gira l’esquena als seus votants i a tots els ciutadans d’Algemesí.

En primer lloc cal dir que en la Junta de Portaveus que precedeix al ple ni el Sr  Alcalde ni ningú de l’equip de govern donà cap indicació de com es desenvoluparia el debat d’aquest punt. De fet, el Sr Secretari de l’Ajuntament, després de llegir el dictamen de la comissió i llegir la primera esmena que presentà el propi Partit Popular s’esperà a que n’iniciara el debat d’aquesta. No obstant això, l’Alcalde indicà que procedís a llegir la resta d’esmenes perquè anaven a debatre’s tot conjuntament. El problema, però, és que les esmenes poden modificar el text a debatre, i per tant no és possible debatre conjuntament les esmenes –una de les quals sí que modificà substancialment el text pel que fa a la duració del contracte- i el text, ja que llavors hom no sap quin és el text que està debatent, si l’inicial o el text proposat modificat per les esmenes que encara que no s’han votat.

Cal indicar que el Reglament Orgànic Municipal (ROM) sols indica al seu article 93 que cada grup municipal té l’obligació d’agrupar en un únic text i part expositiva totes les esmenes que plantegen al voltant d’una proposta o acord. El ROM no indica res al respecte d’agrupar en un únic debat totes les esmenes de grup.  El Real Decret 2568/1986 que estableix el Reglament d’Organització,Funcionament i Règim Jurídic de les Entitats Locals (ROF), que és la normativa superior, tampoc indica res al respecte. Malgrat aquest sorprenent procedir, cal dir que la nostra protesta no és tant per aquesta decisió, que també considerem arbitrària i infundada. Allò que nosaltres considerem totalment irregular és que amb aquest procediment  el Sr Alcalde no permeté el debat i discussió de la redacció definitiva del plec, plec que sol va ser adquirir el caràcter de definitiu una vegada votades les esmenes, una de les quals el modificà. Al votar immediatament a continuació de les esmenes el text sorgit de l’aprovació d’aquestes el Sr Alcalde impedí que la proposta fos realment sotmesa a debat específic. Els grups polítics de l’oposició no tinguérem l’oportunitat d’expressar la nostra opinió i les nostre crítiques concretes al plec de condicions, donat que en les intervencions anteriors ens centrarem en les esmenes presentades i sols secundàriament férem referència a la proposta inicial que encara no era la proposta definitiva a debatre. Al no estar aprovades les esmenes presentades tampoc es podia debatre el text definitiu.

Malgrat les indicacions al respecte de l’oposició sobre que en el debat anterior no havíem debatut la proposta sinó les esmenes, i malgrat mostrar-li el nostre desacord amb signes ostensibles, l’Alcalde imposà la seua voluntat i es procedí a la votació. El portaveu de Més Algemesí va fer constar la seua protesta sobre el procediment seguit en el primer ús de paraula que va tenir.

El debat i discussió és el fonament de la vida democràtica, i és preceptiu si se sol·licita, tal i com indica el ROF en els seus articles 93 i 94. La Llei 30/1992, de 26 de novembre,de Règim Jurídic de las Administracions Públicas y del Procediment Administratiu Comú estableix al seu article 62 apartat 1.e) que són  nul de ple dret els actes dictats “prescindint total i absolutament del procediment legalment establert o de les normes que contenen les regles essencials per a la formació de la voluntat dels òrgans col·legiats.”

Més Algemesí considera que, en aquest cas, privant a l’oposició del debat i discussió s’està violant una regla essencial de la formació de la voluntat dels òrgans col·legiats. En conseqüència  considerem que l’acte administratiu de l’aprovació del plec de condicions que es tractava al punt 7 de l’ordre del dia és un acte nul de ple dret.

Per tot això Més Algemesí presentarà en la setmana vinent un recurs de reposició sol·licitant que se declare la nul·litat de l’aprovació del plec de condicions. Considerem que, per evitar la inseguretat jurídica creada s’anul·le  aquest acord i que aquest punt passe novament per plenari i es procedisca d’acord amb el que indica la legislació.

Més Algemesí, en cas de no corregir-se aquest defecte de forma greu durà endavant aquelles mesures que considere oportunes per tal de defensar el bon funcionament de la vida democràtica que, al nostre parer, ha segut violentat amb un procediment que únicament perseguia evitar que es parlara sobre les incoherències de la proposta municipal. És per això que instem a l’Ajuntament a que ature el procediment i no procedisca encara a publicar el plec ja que d’iniciar-se el procés i després declarar-se nul podrien veure’s afectades les empreses concursants i els interessos d’Algemesí.

L’alcalde, per Decret de hui, ha resolt:“Resolució 838/2012, de 26 de abril, de l’Alcaldia de l’Ajuntament d’Algemesí.

Convocatòria del Ple de l’Ajuntament en sessió ordinària a realitzar el dia 30 d’abril de 2012.

En virtut de les facultats que em confereixen els articles 78 i 80 del Reglament d’Organització, Funcionament i Règim Jurídic de les Corporacions Locals, aprovat per Reial Decret 2568/1986, de 28 de novembre, en relació amb el que estableixen els articles 46 i següents de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, 113 de la Llei 8/2010, de 23 de juny de la Generalitat de Règim Local, i els articles 46 i següents del Reial Decret Legislatiu 781/1986, de 18 d’abril, de règim local,

RESOLC:
Convocar el Ple de l’Ajuntament per a realitzar la sessió ordinària, d’acord amb les referències següents:

DADES DE LA SESSIÓ
Dia: 30 d’abril de 2012 (dilluns)
Hora: 20.00 hores
Lloc: sala de plens de la casa consistorial

ORDRE DEL DIA

A) RESOLUCIÓ D’EXPEDIENTS DE GESTIÓ ADMINISTRATIVA
1. Aprovació de l’acta de la sessió anterior (29/03/2012).
2. C.I. Urbanisme. Ratificació de la Resolució 677/2012, d’acceptació per a contractar l’obra PPOS 2012.
3. C.I. Urbanisme. Aprovar la declaració de plurianualitat de l’expedient de contractació de l’obra de construcció de 256 nínxols al cementeri municipal.
4. C.I. Urbanisme. Modificació de la declaració d’obra nova de l’edifici de l’aparcament soterrani de la plaça del Mercat (nova distribució de la planta primera i segona).
5. C.I. Urbanisme. Afectació al servei públlic de les places d’aparcament (turisme i motocicletes) situades a la planta segona de l’edifici d’aparcament soterrani a la plaça del Mercat.
6. C.I. Hisenda. Aprovació de l’expedient de modificació de crèdits número 5/2012 per crèdits extraordinaris.
7. C.I. Hisenda. Aprovació de l’expedient de contractació de la gestió del servei públic d’ordenació, regulació i aparcament de les vies públiques sota control horari (zones ORA) i de l’aparcament soterrani de la plaça del Mercat (segona planta) i el contracte de serveis de manteniment de la primera planta, mitjançant la modalitat de gestió interessada.
8. C.I. Urbanisme. Modificació de l’Ordenança Fiscal núm. 3.8.6 reguladora de la taxa de l’ORA i aparcament soterrani.
9. C.I. Urbanisme. Aprovació de l’expedient de contractació i plec de condicions que regeix la segona alienació per procediment obert per mitjá de subhasta de les places de garatge d’estacionament soterrani (1ª planta) situada en la plaça del Mercat.
10. C.I. Personal. Aprovació de l’acord de col·laboració entre el SERVEF i l’Ajuntament per a la instal·lació del sistema AUTOSERVEF.
11. C.I. Agricultura. Moció del grup EUPV sobre el pagament dels deutes pendents als llauradors i ramaders.
12. C.I. Benestar S. Moció del grup EUPV sobre la dimissió de la comissionada de la conselleria a l’hospital de la Ribera.
13. C.I.Urbanisme. Moció del grup Socialista sobre l’eficiència energètica.
14. C.I. Cultura. Moció del grup Més Algemesí sobre el Consell Local de la Joventut.
15. C.I. Personal. Moció del grup EUPV contra la reforma laboral.
16. C.I.Personal. Moció conjunta dels grups Socialista, EUPV i Més Algemesí, contra les agressións policials als estudiants de València i dimissió de la delegada del Govern.
17. C.I. Hisenda. Moció del grup Més Algemesí per a la correcció, dins de l’Ordenança reguladora núm. 3.8, d’una taxa específica per a mudances.
18. C.I. Hisenda. Moció del grup EUPV sobre la sol·licitud que l’Església catòlica pague l’IBI.
19. C.I. Agricultura. Moció del grup EUPV sobre l’acord de la Unió Europea i el Marroc.
20. C.I. Cultura. Moció del grup Més Algemesí sobre les subvencions nominatives per activitats culturals.
21. C.I. Hisenda. Moció del grup Més Algemesí sobre el plec de condicions per a la contractació de l’ORA i l’aparcament del mercat.
22. C.I. Cultura. Moció del grup Més Algemesí sobre la Festa de la Mare de Déu de la Salut.
23. C.I. Cultura. Moció del grup Més Algemesí sobre l’ampliació del CP Blasco Ibáñez.
24. C.I. Urbanisme. Moció del grup Més Algemesí sobre les declaracions del president de la Generalitat sobre l’AP-7.
25. C.I. Sanitat. Moció del grup Més Algemesí en contra del copagament dels medicaments del sistema públic sanitari.
26. C.I. Agricultura. Moció del grup Socialista sobre la creació d’un banc de terres agrícoles.

B) CONTROL I FISCALITZACIÓ DELS ÒRGANS DE GOVERN
27. Donar compte de les resolucions de l’Alcaldia de la número 436/2012 a la 660/2012, en tràmit de quedar assabentada.
28. Donar compte de l’informe de morositat a data 20 d’abril de 2012.
29. Despatx extraordinari.
30. Precs i preguntes.

El secretari general

Algemesí, 26 d’abril de 2012

En aquestes assemblees, on pot participar qualsevol persona que ho desitge, entre tots analitzem els plenaris anteriors i l’actualitat política del poble, guiem el posicionament de Més Algemesí en el següent plenari i proposem idees que milloren el nostre poble. D’aquesta manera, qualsevol ciutadà pot fer servir el nostre grup municipal per resoldre dubtes o per trobar solució amb un problema en l’administració, aplicant d’una manera directa la sobirania del ciutadà i apostant per un model de partit com a eina i no com a fi.

Informació sobre contractació municipal, metodologia per a subvencions d’associacions, dret al descans dels veïns, venda del pàrquing municipal, entre d’altres, se’ns ha requerit durant aquests deu assemblees. També hem fet propostes en el plenari i en les comissions que ens han proposat ciutadans en l’assemblea. Propostes com el fraccionament d’impostos per a persones i empreses, la neteja dels solars municipal, definir un horari per als contenidors del rebuig…

Però ara en allò en que estem interessats és en les 34 assemblees que tenim abans que acabe la legislatura. Volem ser una eina teua, volem ser la teua veu a l’ajuntament d’Algemesí. I per això t’emplacem a vindre el divendres al casino (o en qualsevold e les següents 33 ocasions), perquè moltes ments pensant sempre faran un millor Algemesí que la imposició d’una única opinió.

T’esperem! :)

Mostra Assemblea Oberta i Participativa en un mapa més gran

El manteniment per 33.000€ implicaria una quota de 30€/mes per plaça d’aparcament (sense incloure aigua i electricitat que es cobren a banda) i faria impossible la venda de places. Per 60 o 70 euros es troben places llogades d’aparcament. Ningú comprarà unes places de pàrquing amb un cost de manteniment tan alt.

La proposta d’acord sobre el contracte del pàrquing inclou una proposat sobre  manteniment de la primera planta que pot resultar contraproduent per al propòsit de vendre les places. Incloent l’IVA, l’Ajuntament estableix que el servei de manteniment no excedirà de 38.940€ (33.000€ sense IVA)

Aquest és el preu màxim. Les empreses que opten al contracten han de fer elles la seua proposa a la baixa, proposta que és bonificada amb  un punt de valoració per al concurs per cada 2.000€ de rebaixa sobre la quantitat màxima. No obstant això, resulta increïble, i demostra la desesperació de l’Ajuntament per trobar una empresa que obriga el pàrquing, que aquesta proposta siga totalment contradictòria amb el primer plec de condicions. En el plec de condicions anteriors l’empresa que es quedara amb el lloguer de la segona planta es feia càrrec del manteniment de la primera a canvi de cobrar, com a màxim, 18 euros  mensuals per plaça d’aparcament. En l’anterior plec, i tenint present que estem parlant de 106 places, l’empresa hauria ingressat pel manteniment 22.896€. Ara l’Ajuntament proposa que puga ingressar 10.000€ més per la mateixa feina.

Si fem els càlculs a l’inrevés, de donar-se la situació pitjor -adjudicar-se el manteniment per 33.000€- implicaria una quota de 30€ per plaça d’aparcament i mes (sense incloure les despeses d’aigua i electricitat que es cobren a banda). Eixa possibilitat cap, donat que l’Ajuntament deixa oberta la porta. Però de donar-se faria impossible, de facto, la venda de les places. Cal tenir present que per 60 o 70 euros es poden trobar places llogades d’aparcament. Ningú comprarà unes places de pàrquing amb un cost de manteniment tan alt. A hores d’ara l’equip de govern no ens ha comunicat quan pensa aprovar el plec de condicions per a vendre les places, però això evidentment no es pot fer sense que se sàpiga quina és la quantitat a pagar de manteniment. Fer-ho abans de resoldre aquest contracte seria nefast per als compradors. Tot això sense entrar a valor el fet que en la proposta de contracte únicament es parla que el “servei de manteniment de la primera planta soterrània del aparcament ubicat a la plaça del Mercat anirà a càrrec de l’Ajuntament”, i no es preveu que algunes places poden deixar de ser propietat de l’Ajuntament. Això pot generar problemes en un futur.

No obstant això, aquest no és l’únic problema d’aquest plec de clàusules. Existeix un altre problema legal en la manera en que s’ha plantejat el contracte. L’Ajuntament proposa realitzar un contracte de gestió públic, i sotmés a dret públic, d’un pàrquing que no és un bé de domini públic, sinó un bé patrimonial. En l’anterior proposta la gestió de la segona planta es feia per contracte privat de lloguer, ja que era l’única possibilitat legal de fer-ho. Ara, però, essent la situació la mateixa, el plec de condicions (clàusula 1.1 de les Disposicions Generals) parla d’un servei públic. L’ORA sí és un servei públic –perquè regula l’aparcament en els carrers, béns de domini públic-, però el pàrquing no té aquesta consideració perquè el terrenys es va “desafectar” i és, per tal de poder vendre les places, bé patrimonial. Més Algemesí va a reclamar explicacions d’aquest aspecte totalment contradictori.

A hores d’ara, l’Ajuntament no ens ha comunicat que pense tornar a “afectar” el sòl del pàrquing i ni si és possible fer-ho per plantes. De tornar a “afectar” el pàrquing sencer i convertir-lo en bé de domini públic no es podrien vendre les places. Novament la improvisació és la característica principal que envolta a la qüestió del pàrquing. De no corregir-se aquesta anormal situació aprovar aquest contracte seria una il·legalitat manifesta: però fer-ho i tornar a “afectar” el pàrquing -o alguna planta d’ell- aquest equip de govern estaria donant una imatge deplorable desfent la legalitat a conveniència d’un partit polític i dels seus interessos.

Més Algemesí defensarà els interessos d’Algemesí en el proper plenari, defensarà la seua proposta de contracte de gestió del pàrquing que va presentar el mes passat, i treballarà per a que els interessos de tots i totes no siguen sacrificats en favor d’interessos particulars i partidistes.

Des dels anys seixanta un nou valencianisme, animat per l’assagista Joan Fuster, va fer acte de presència al País Valencià. S’abandonava aleshores el discurs sucursalista que des del principi va impregnar aquest corrent de pensament, així com el seu escàs activisme polític. Ja ha plogut d’aleshores ençà, i tot i la gran influència intel·lectual, social i política que ha tingut l’obra de l’escriptor de Sueca, el poble valencià continua sense alçar el cap. Ja ho va dir Martí Domínguez: “Quan callen els homes… parlen les pedres”.

Animats per aquest esperit del que ens sentim hereus i del qual tenim la voluntat de continuar, l’Ullal Cultural pretén ser una associació que genere un espai de reflexió i diàleg a propòsit de les necessitats dels valencians. Unes necessitats reals, de caire econòmic, per descomptat, però també que ha de generar un espai social crític, una implicació ciutadana, que es comprometa en la millora del país i que contribuesca a mirar el futur amb optimisme. Però ho volem, a més, mantenint com a poble uns trets culturals que ens són propis. Lluny d’una idiosincràsia autòctona encoberta darrere de quatre tòpics explotats políticament, volem que brolle una autèntica reflexió valenciana, feta des d’una renovada òptica valencianista.

Per donar a conéixer l’associació hem preparat com a punt de llançament unes jornades commemoratives del 50 aniversari de la publicació de Nosaltres, els valencians, de l’escriptor suecà Joan Fuster. Quatre són els puntals bàsics al voltant d’aquesta efemèride que proposa la nostra associació.

El primer d’ells serà una exposició sobre “Fuster i els clàssics” que es podrà visitar al Museu de la Festa d’Algemesí i que serà inaugurada el proper dijous 26 d’abril a les 7:30 de la vesprada. Hi esteu tots i totes convidats a l’acte on es donarà a conéixer també l’Associació. L’acte conclourà amb l’actuació de la Nova Muixeranga d’Algemesí, que realitzarà una de les seues figures al so de la nostra entranyable tonada. Pensem que aquesta és la millora manera de “batejar” una associació i unes jornades com aquestes.

Els altres tres pilars són una conferència sobre la creació del públic de Fuster; la presentació dels dos volums de l’Obra Completa, recentment publicats; i un recital i lectura participativa de poemes i textos fusterians. Aquests actes tindran lloc al Casino Lliberal d’Algemesí, els dos primers, i a La Casa Cantonera, el tercer. També hem pensat en la gent jove i proposarem activitats per apropar la figura de l’assagista a l’alumnat de Batxillerat dels instituts d’Algemesí.

Volem, al capdavall, omplir un espai buit que fins ara no ocupa cap associació i que, tot i que comencem per un tema clàssic del nacionalisme valencià, la persona i l’obra de Joan Fuster, perquè no volem perdre les connexions amb un llegat intel·lectual de gran magnitud, volem abordar qüestions en un futur que fins ara no s’han tractat a Algemesí, com ara la relació que hi ha entre l’art faller i la crítica social, la presència del valencià a internet o la transició democràtica a Algemesí, entre d’altres.

Carmel Ferragud
President de l’Ullal Cultural

L’Ajuntament, però,  ha tornat a presentar a l’oposició una solució per al tema del pàrquing i de l’ORA que encara és pitjor que l’anterior. En aquesta ocasió ja no es tracta de concedir una concessió administrativa o de lloguer del pàrquing, com abans, sinó de formalitzar un contracte de gestió d’una empresa que cobraria per fer-li un servei a l’Ajuntament. En aquesta ocasió el servei que cobraria seria el de controlar l’ORA, gestionar la segona planta en rotació i encarregar-se del manteniment de la primera. En temps de crisi hem passat de demanar diners per una concessió administrativa a pagar per un servei pel qual esperàvem cobrar. Més Algemesí considera açò un autèntic despropòsit i una decisió que pot comportar una autèntica ruïna per al poble.

L’Ajuntament pagarà 141.600€ a l’empresa per la vigilància de l’ORA, 55,460€ per la gestió de la segona planta del pàrquing en rotació i 38.940€ pel manteniment de la primera que serà per a la venda. En total pagarem més de 240.000€ anuals a una empresa. Per a l’any 2012, com que ja està començat la quantitat estipulada és de 167.000€. L’empresa, doncs, jugarà sobre segur, ja que no tindrà pèrdues doncs els seus beneficis no dependran de la recaptació. A canvi l’Ajuntament es quedarà amb la recaptació de l’ORA i el pàrquing. Així doncs si la recaptació de l’any 2012 és inferior a eixos 167.000€ els contribuents deuran pagar a l’empresa la diferència. Si la recaptació és superior, l’excedent es repartirà entre l’Ajuntament i l’empresa en una proporció que l’empresa deu proposar en la proposta que faça.

El ben cert és que l’empresa adjudicatària no assumeix cap risc. Més Algemesí es pregunta on està ací la figura de l’emprenedor que tant lloa el partit popular. Qui assumeix el risc ací és l’Ajuntament i per tant tots els contribuents. No sols hem pagat un pàrquing que ens ha costat 7 milions d’euros, sinó que a més hem d’assumir un contracte que ens costarà més de 6 milions en els propers 25 anys.

En temps de crisi l’Ajuntament augmenta les taxes als contribuents, com la taxa de pas de vehicles per les voreres o les taxes esportives, i cobrarà un 10% més d’IBI, per utilitzar eixos diners per a pagar a una empresa per mantenir un projecte faraònic que ningú demanava.

Demanem la retirada immediata de la proposta que resulta inassumible. El pàrquing ha estat un autèntic fracàs, és un projecte polític personal fet a destemps. El que ha de fer l’equip de govern és demanar disculpes a tots per un error que en ha costat 7 milions d’euros i meditar més la resposta. Amb aquesta solució a la desesperada, aquesta boja fugida cap avant el que s’intenta és simplement maquillar el fracàs, fer veure a la gent que el pàrquing està obert, però a costa del contribuent. Tot i que als diners que pagarà caldrà descomptar allò recaptat, el ben cert és que el resultat de l’operació pot ser negatiu, que pot ser, i és molt probable que es recapte menys del que es pague. L’economia pública no està per fer aquests experiments que van en contra de l’esperit d’austeritat que impera hui en dia en la vida política. Resulta irònic que ara que es va a pagar per medicines o augmentar les taxes universitàries l’Ajuntament decidisca pagar per coses que abans cobrava. És una autèntica bogeria que l’Ajuntament reserve una partida de 110.000€ de diners extra que ha ingressat (expedient de modificació de crèdit 5-2012) per a pagar a l’empresa del pàrquing i l’ORA. Aquest diners extra que els destine a instal·lacions esportives, a places d’educació infantil o a acció social, no a que les empreses facen negocis a càrrec del contribuent.

L’equip de govern s’està buscant del contribuent i està disposat a gastar-se 167.000€ enguany per mantenir la seua imatge, euros que caldria invertir en altres qüestions. Més Algemesí s’oposa rotundament, denuncia novament l’engany del “cost zero” d’un pàrquing que ens ha costat 7 milions abans i ara ens va a costar molt més diners, i anuncia que llançarà una campanya en contra d’aquest projecte si no es retira, incloent, si fa falta la recollida de signatures.

Demanem doncs la retirada immediata de la proposta i que s’obriga un grup de treball per a estudiar la situació i les possibles eixides del pàrquing.

Novament el President del Govern aplica una mesura que no sols que no havia anunciat durant la seua campanya, sinó que fins i tot havia negat rotundament. El passat mes de març, quan la Generalitat Catalana aprovà cobrar un euro per recepta, el President negà que anés a aplicar el mal anomenat “copagament”. Segons Europa Press[1] “el presidente del Gobierno aseguró tajante: “No soy partidario del ‘copago’ en la sanidad””. El propi president, tal i com recull l’agència de notícies, afirmà que “este “asunto” no está “sobre la mesa” ni en el Consejo de Ministros ni en la Comisión delegada de Asuntos Económicos.”  Novament el President del Govern i el seu partit han mentit descaradament a la ciutadania i continuen en la seua estratègia de desmuntar l’estat social i de benestar. La mesura adoptada hui no és una mesura realment d’estalvi, sinó principalment una mesura ideològica.

Concretant aquesta qüestió en la realitat d’Algemesí i de la seua comarca en fa veure la repercussió d’aquesta magnitud. Gran part dels jubilats i pensionistes locals i comarcals ho són pel règim agrari, i això implica que la majoria cobren la pensió mínima –alguns gràcies als “complements a mínims”-. Aquests pensionistes han contribuït solidàriament amb el seu esforç i cotitzacions a la Seguretat Social d’acord  i ara la societat es comporta insolidàriament amb ells i els canvia “les regles del joc”. Més Algemesí no pot més que denunciar aquesta injustícia amb els nostres majors.

No menys insolidari és la qüestió per als malalts crònics o per als aturat, i en general per a tota la població. No oblidem que aquestes falses mesures d’estalvi poden tornar-se en contra del propi sistema sanitari, ja que, dificultar l’accés de la població a les medicines pot comportar que part d’aquesta població acabe per no prendre les dosis oportunes o no pendre-les en els moment oportú. A la llarga una medicació incorrecta o una interrupció de la medicació resulten més cares per al sistema sanitari que l’estalvi aconseguit, donat que a la fi el pacient acaba acudint posteriorment al sistema de salut amb un pitjor estat que costa més curar. Sabem per estudis fets que en Estats Units el repagament de les visites mèdiques al sistema públic per als pacients majors de 65 anys comportà una reducció del 20% de les visites a l’atenció primària, però implicà una augment del 2’2% de les hospitalitzacions i d’un 13’4 de la durada d’aquestes (principalment de la gent amb poc recursos o malalts crònics), amb la qual cosa no es produí cap estalvi.[2]

La mesura aprovada per Rajoy és una mesura que per a res va a contribuir a racionalitzar la despesa farmacèutica. L’educació en l’ús dels fàrmacs, el canvi en la manera de dosificar-los o la compra pública a través de subhastes, tal i com a fet Andalusia, són, per exemple, línies d’actuació millors i més eficaces que la que es proposa. Malgrat que la Ministra Ana Mato nega que açò siga “copagament”, açò és una forma encoberta de “copagament” o “repagament”, en la mesura que recau sobre la ciutadania que ja està pagant aquet serveis. Els jubilats d’Algemesí ja pagaren en els seu moment les quotes a la Seguretat Social per tal de no tenir que pagar ara res. Ells  no sols els culpables de la crisi, i per tant no l’han de pagar. Tot això sense comptar que pot convertir-se en el primer pas per a privatitzar la sanitat, veritable objectiu ocult del partit governant.

No es cert que el sistema sanitari estatal siga “insostenible”. L’Estat Espanyol està per baix de la mitjana de l’Europa dels Quinze; fins i tot per sota de la mitjana de l’OCDE.[3] Més Algemesí està a favor de racionalitzar l’ús del sistema públic de salut, però això no es fa per aqueta via que va a afectar al poder adquisitiu dels nostres majors. Tot i que la quantitat siga, ara per ara baixa, Més Algemesí considera que el dret a la salut passa per un servei públic que, com a públic que és, està ja finançat per tots. L’ús dels serveis sanitaris no ha de comportar pagar directament per ells perquè açò pot comportar més problemes que els que es volen resoldre i perquè el dret a la salut és bàsic. Resulta profundament insolidari que una persona major que està malalta a més la societat la “castigue” a pagar per les receptes o per anar al metge. El que el Govern ha aprovat és castigar al necessitat.

Per totes aquestes raons, per solidaritat i per evitar que els pensionistes i malalts crònics d’Algemesí es vegen perjudicats per una decisió insolidària Més Algemesí presentarà demà  una moció per a que el Ple de l’Ajuntament defense els drets d’aquests col·lectius, i en general de tots els ciutadans, demanant al govern estatal la retirada d’aquesta mesura.

Dona la causalitat que la majoria d’aquestes associacions també obtingueren l’any passat subvencions d’aquest ajuntament. Ara bé, en 2011 fou a través de la convocatòria pública que es realitza a aquest respecte. No entenem doncs perquè l’any passat no existia cap dificultat per a que aquestes associacions concorregueren al procés públic de convocatòria mentre que enguany sembla que sí existeix. D’aquesta manera l’únic que s’aconsegueix és impedir que els representats de la voluntat popular d’Algemesí que no pertanyen a l’equip de govern puguem saber quins són els motius pels qual se’ls atorga la subvenció, criteris…, així com també crear un greuge comparatiu amb altres associacions. Cal fer notar que no estem parlant d’aquells convenis de col·laboració que manté l’Ajuntament amb Associacions Culturals del poble pel qual l’Associació rep una contraprestació econòmica a canvi d’una sèrie de contraprestacions per al poble com puga ésser l’organització d’actes o actuacions que formen part de la programació cultural d’Algemesí o de activitats educatives i formatives (Banda de Música, Schola Cantorum, Conservatori…)

Per a enfocar correctament la qüestió, cal recordar que la Llei General de Subvencions 38/2003, de 17 de novembre, en l’article 22.2.c) manifesta: que «Es podran atorgar de forma directa les subvencions següents: …. c) amb caràcter excepcional, aquelles altres subvenciones en les quals s’acrediten raons d’interés públic, social, econòmic o humanitari, o d’altres degudament justificades que dificulten la seua convocatòria pública». Considerem que, en els cas de les subvencions atorgades nominativament que ja coneixem, no existeix cap tipus de dificultat per a que concòrreguen a convocatòria pública. Però no és aquest el principal problema, sinó que la principal objecció és el que ha de ser un procediment excepcional es pot convertir en un procediment habitual. Enguany hi ha més associacions que rebran la subvenció de manera nominativa, es a dir, de forma suposadament “excepcional”, que les que la reben per la via de convocatòria pública habitual. De fet els números així ho indiquen, ja que fins el moment s’han atorgat directament i sense concurs públic 8.200€. Aquesta quantitat supera la quantitat de 7.000€ que l’Ajuntament ha aprovat destinar a les subvencions per concurrència en concurs públic.

El pitjor de tot es que es retrocedeix també en el tracte igualitari i equànime  envers les associacions. D’ara endavant hi haurà associacions de primera i de segona. Hi haurà associacions que tindran una subvenció directa per criteris polítics o per tenir via directa amb l’equip de govern,  i haurà unes altres que tindran una subvenció per concurrència a un concurs públic que la rebran d’acord amb uns criteris tècnics. Desconeixem igualment perquè en les Bases d’Execució del Pressupost ja estaven contemplades aquestes subvencions. Que estiguen contemplades als pressupostos demostra que no són “excepcionals”, sinó previstes i ordinàries.

Salvaguardant que totes les associacions que han estat subvencionades nominativament són, sens dubte, mereixedores per la seua tasca d’una subvenció, i que elles han fet, com ha de ser, el millor per a l’associació que és aconseguir el màxim finançament polític, volem deixar ben clar que la nostra crítica no va, de cap manera, envers elles, sinó envers l’equip de govern que retrocedeix clarament en transparència. Considerem que el seu procedir pot estar motivat per la intenció de fer un ús partidista i electoralista d’aquest tipus de subvencions que ha de ser excepcional. Novament, una vegada més l’actual equip de govern fa un ús pervers de la normativa. Cal dir que l’any passat, acabats d’entrar,  en la primera comissió informativa de cultura on s’aprovaren les subvencions culturals de 2011 protestàrem i presentàrem un escrit perquè no veiérem clares ni les bases ni la manera en que s’havien distribuït les subvencions. Enguany, tot i que s’ha millorat les bases en alguna de les direccions que nosaltres apuntàvem, s’ha decidit fer aquest maniobra política d’atorgar subvencions nominatives per tal d’escapar a la fiscalització de l’oposició, la qual cosa suposa un pas enrere en la transparència de la gestió.

L’alliberament d’aquest tram de l’AP-7 –estem parlant de menys de 5 Km- és una reivindicació històrica d’Algemesí que no ha d’estar renyida amb els interessos d’altres poblacions veïnes. Més Algemesí l’any passat ja va demanar a través del grup d’ESQUERA REPUBLICANA aquest alliberament i enguany tornarem a demanar-ho, però pensem que seria important per a Algemesí i per a la Ribera que el nostre President es pronunciés en la mateixa línia. Igualment pensem que la inauguració d’un polígon industrial és el lloc oportú per tal que el President de la Generalitat torne a reclamar del Govern central major implicació política i financera en l’Eix Ferroviari Mediterrani. El President no pot deixar de reclamar amb veu alta aquesta infraestructura imprescindible per a que les empreses d’Algemesí –i en general del País Valencià- siguen competitives. Que el nostre President siga del mateix partit polític que el Govern de l’Estat no li ha de fer oblidar a qui representa: representa els valencians i valencianes, i ho ha de fer més clarament que mai quan els interessos dels valencians són atacats de manera tan brutal per un Govern central que vota en contra d’una infraestructura vital per a l’economia valenciana.

A més a més, la visita del President de la Generalitat a les terres d’Algemesí deuria venir precedida per un comunicat indicant-hi que el milió i mig que la Generalitat deu al nostre Ajuntament en concepte de subvencions impagades, i els 300.000€ que deu en rebuts d’IBI i fem impagats, estan ja abonats. Tot i ser conscient de l’actual conjuntura econòmica –causada en gran part per la mala gestió del seu partit- no hem d’oblidar que demà rebrem amb tots els honors el representant de la institució més deutora i morosa amb l’Ajuntament d’Algemesí.  No oblidem que el President de la Generalitat, dissortadament, a més de representar els valencians és també, no a títol personal però sí institucional, el major morós que té el nostre Ajuntament. Ja vingué en desembre a fer-se la foto amb motiu de la declaració de Patrimoni Immaterial de la Humanitat de les nostres festes, festes a les quals negà l’any passat una subvenció que havia demanat el grup COMPROMÍS. Novament el nostre President, a qui Més Algemesí rebrà amb les atencions protocol·làries que el seu càrrec comporta, ve a treure profit d’Algemesí, sense aportar res a Algemesí. No oblidem que aquest acte protocol·lari és un acte que s’organitza des de la Generalitat i no des de l’Ajuntament.

Més Algemesí si demà té ocasió exposarà aquestes qüestions al Molt Honorable President –i Deutor- i pensem que seria el moment també per a que el nostre Alcalde ho fera, ja que tots els partits de l’Ajuntament hem coincidit en aquestes reivindicacions i l’Ajuntament ha aprovat tres mocions relatives a aquests temes. És per això que valoraríem molt positivament que el nostre President es manifestés públicament a favor de l’alliberament de l’AP7 al seu pas pel terme d’Algemesí –i Alzira-, que recolzés inequívocament el Corredor Mediterrani i critiqués la postura del Govern Estatal que perjudica clarament els valencians i que anunciés un pla de pagament dels més de 1’8 milions que la Generalitat deu als algemesinencs i algemesinenques.