Posem-nos en situació. El millor poeta del segle XX de la teua llengua compliria enguany 100 anys. És un poeta reconegut per tot el món, que s’estudia en altres terres, un poeta amb una poesia propera al poble. Què deuria fer el polític que està al front de la cartera de cultura? Òbviament commemorar tan gran efemèride, no? Això passaria en qualsevol país normalitzat, excepte ací, a les nostres terres.
Enguany és compleixen 100 anys del naixement del poeta de Burjassot Vicent Andrés Estellés, i el Conseller de (In)Cultura, Vicente Barrera, no sols ha decidit retirar la subvenció destinada a la Càtedra Vicent Andrés Estellés, sinó que ell i el seu partit, VOX, es vanaglorien de no celebrar-ho. Com es poden dir valencians si practiquen l’autoodi, si el seu gran objectiu és acabar amb la llengua que s’ha parlat ací des de fa segles?
Algun dia el PP, que s’envolta amb la senyera tricolor i no para de parlar de “valenciania”, deurà donar explicacions de per què ha deixat en mans d’aquest sinistre personatge la política cultural (anti)valenciana. Afortunadament l’Ajuntament d’Algemesí no s’ha contaminat totalment d’aquesta barbàrie, i organitzarà actes al voltant del centenari, així com també ho faran diverses associacions culturals, però que la Conselleria de (In)Cultura no celebre l’Any Estellés no deixa de ser una barbaritat, i és que aquest nou govern no es mereix altre qualificatiu que el de Barbaritat Valenciana.
Però tant se val, Vicent Andrés Estellés, amb suport d’una autèntica Generalitat Valenciana, o tenint en contra a l’actual Barbaritat Valenciana, perviurà cent anys més en el cor i la memòria del poble valencià, i els seus versos ens continuaran emocionant a nosaltres i a les generacions futures mentre ens sentim valencians i valencianes. Perquè, a nosaltres, com ens canta el poeta, ací ens pariren i ací estem, per defensar les nostres collites, contar deu veritats i quatre mites:
Ací em pariren, ací estic.
I com que em passen certes coses,
ací les cante, ací les dic.
Ací em pariren, ací estic.
Ací treballe i done besos.
Ací agonitze i ací em ric.
Ací defense unes collites.
Deu veritats i quatre mites.
Ací em pariren i ací estic,
pobre de béns i ric de dies,
pobre de versos, d’afanys ric.
Cante l’amor i les parelles
que viuen, beuen i se’n van.
Cante un amor de contraban.
Cante l’amor, cante els amants.
No sé tampoc si açò són cants.
Dic les coses que vénen, van,
tornen un dia, altre se’n van,
l’esperança de contraban.
Vicent Andrés Estellés
“Llibre de meravelles”