Normalment la gent felicita la vinguda del nou any desitjant el millor per als altres, però el PP valencià i Mazón han decidit “felicitar-nos” l’any al contrari, desitjant el pitjor per a la salut dels habitants de La Ribera. I és que han decidit tancar la unitat de cirurgia cardíaca de l’Hospital de La Ribera, un servei amb 25 anys d’experiència on en els últims anys la Generalitat ha fet inversions importants en tecnologia.
I aquesta decisió no és una decisió intranscendent, sinó vital, o més bé, mortal. Estem parlant d’una atenció mèdica on el temps de trasllat fins al quiròfan és un factor clau. Augmentar el temps d’ambulància, augmentaria la mortalitat.
I en base a què ens lleva serveis i qualitat sanitària que tant ens ha costat tindre? Realment l’únic argument, o millor dit, excusa, que utilitza la Conselleria de Sanitat per a desmantellar la unitat de La Ribera és la baixa quantitat de cirurgies realitzades cada any. Però això no és més que una excusa per justificar una decisió injustificable, perquè és la pròpia Conselleria l’encarregada d’organitzar millor els recursos si vol. El problema és que no vol.
En l’actualitat hi ha sis unitats de referència en tot el sistema públic valencià, la de La Ribera, dos en Alacant -un de gestió pública i altra privada- i tres en València. I clar, la lògica centralista del cap i casal fa que qui tinga les de perdre som nosaltres. Evidentment no es plantegen derivar a pacients de València a La Ribera. Ni nosaltres tampoc, que conste.
I no ens ho plantegem perquè la pròpia Conselleria, amb voluntat política i una mirada comarcal més que centralista podria reorganitzar les àrees si vol augmentar el número d’operacions que es fan en La Ribera.
És qüestió de voluntat política adscriure els casos del departament de Dénia a La Ribera, especialment per proximitat i per a reduir la probabilitat de mortalitat i augment de complicacions, però també per a evitar els sobrecostos que genera derivar-los a l’hospital de gestió privada del Vinalopó.
La lògica també diu que els casos de La Safor o Xàtiva-Ontinyent es poden derivar ací, ja que la distància és un factor vital, i no té sentit passar pràcticament per la porta d’un hospital i haver de continuar a València. I si sumem els casos d’Alcoi, donaria una població potencial de quasi un milió de persones.
És evident que estem a favor de maximitzar la inversió en sanitat i no malgastar recursos, però això no pot ser anant arrere com els crancs. Sembla mentida que en 2025 tinguem que lluitar, no per millorar els serveis sanitaris, sinó per conservar els que tenim!
Mazón i el PP es presentaren a eleccions amb el lema “Sonríe, ya viene el cambio”, el que se’ls oblidà va ser dir que el canvi era a pitjor, que ens anava a llevar un servei de cirugia cardíaca que posa injustificadament en perill la nostra vida.
“Tremoleu, que ja ha vingut el canvi”, però a pitjor!