El llaurador d’Algemesí sempre mira el cel. Quan plou, perquè plou i tem una inundació; quan el cel està negre, resa per a que no siga pedra; quan està ras, si és hivern, espera que no gele. Sempre mirant al cel perquè no pot controlar l’oratge, perquè sí, la pluja cau del cel, però els polítics no cauen dels cel, els escull la ciutadania. Dels ciutadans i ciutadanes d’Algemesí depèn qui siga la o el regidor d’agricultura, però també depèn -en part- qui siga el o la Consellera del ram, o la Ministra o Ministre d’agricultura. I, per suposat, cadascú de nosaltres ajuda a escollir quins són els i les eurodiputades que ens representaran al Parlament Europeu, eixe parlament que es qui signa els acords internacionals que tant afecten a Algemesí.
I és que eixos acords internacionals amb Sudàfrica, Mercosur, Vietnam o Egipte entre d’altres, tampoc cauen del cel, no són calamitats naturals com ho és una sequera o una pedregada. És clar, direu, però eixos països queden molt lluny. Sí. O no. Perquè si se’ls permet competir amb avantatges amb la taronja d’Algemesí és com si tocaren paret amb paret amb el nostre terme.
La taronja valenciana i la d’Algemesí no té res a témer de les taronges que puguen vindre d’altres països… sempre que els criteris per a uns i altres siguen els mateixos, no? Però resulta que qui ha de vigilar i defensar això, el Parlament Europeu, està conformat per gent que vetlla més pels interessos dels grans grups de distribució alimentària o pels grans fons d’inversió agrícoles mundials que pels xicotets i xicotetes productores agrícoles valencianes i d’Algemesí. I qui ha escollit eixa gent? Doncs nosaltres, i també el llaurador o llauradora que després es queixa d’eixos tractats.
No val a queixar-se de la competència deslleial, dels greuges comparatius que suposen determinats acords, i després votar els partits que els aproven en Europa. O sí val, però és ineficaç la queixa, perquè el que val és el vot, el teu vot i sobretot el vot de l’eurodiputat o eurodiputada que votarà en contra del teu interés. En Algemesí som llauradors, no ramaders, però entenem el suficient de ramaderia i de fauna per a saber que no es pot posar un llop a cuidar el ramat d’ovelles, ni a un lleopard a cuidar una cria d’antílop, perquè per molt amistosos que es mostren, al final són llops o lleopards.
Per cert, ja has mirat la foto? Millor que no la fastidiem contant-te el final, veritat?
El que sí et contarem és altre final. Escoltaràs PP i Vox dir en Algemesí que estan amb el llaurador i llauradora, però en Europa 9 eurodiputats del PP votaren a favor de què entraren taronges de Sudàfrica, i 1 eurodiputat de Vox votà a favor de l’acord amb Vietnam que fastidia el nostre arròs. En el cas del PSOE, 9 eurodiputats s’abstingueren en l’acord amb Sudàfrica; en l’acord amb Vietnam el PSOE votà a favor. Sabies eixe final? Però estar, estan amb tu; com el lleopard.
Ah, i recorda: els polítics no cauen del cel, els tries tu.